La Caseta del Motor, també coneguda com La Màquina, projectada per l’arquitecte Ignasi Mas i Morell i construïda sota la direcció de Joan Vila (l’avi Vila) al 1931, va entrar en servei l’abril de 1932, i és a la platja de Les Barques de Sant Pol de Mar, en zona de Domini Públic Marítim-Terrestre entre les fites M23-44 i M23-46.

La caseta protegeix La Màquina, un gigre o cabrestant elèctric utilitzat per treure les barques de pesca fins a la segona meitat del segle XX, en que la pesca professional es trasllada al Port d’Arenys. L’última barca de pesca que es va treure amb aquest sistema fou l’Ester, al 1985, però la màquina no ha deixat mai de funcionar gràcies al grup de pesca d’esbarjo l’Àncora.

El conjunt es troba actualment en bon estat de conservació degut a les obres de rehabilitació portades a terme per A Tot Drap el 2007, amb la finalitat de conservar l’única màquina en actiu que hi havia a la costa catalana, amb suport de la Diputació i Museu Marítim de Barcelona i de l’ajuntament de la vila.

El 24 de novembre de l’any 2009, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va inclou-re la màquina de treure barques al Catàleg del Patrimoni Cultural Català com a bé singular.

L‘any 2012, l’ajuntament de Sant Pol declara el conjunt de la caseta del motor i la maquinària que conté com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

El conjunt constitueix un element singular del patrimoni d’aquest poble mariner, i se’n fa ús com a Centre d’Interpretació de Varada Tradicional.

Vista aèria de la platja de les barques

Fitxa tècnica de l’edifici

La Caseta del Motor és una construcció de geometria rectangular (5,50m x 6,70m), amb una superfície d’uns 35m2 aprox. La coberta és a dues aigües, formada per una encavallada de fusta amb elements de subjecció metàl·lics.

L’edifici es recolza directament sobre la roca mare de granit, i així és garanteix que no quedi descalçat amb els temporals de llevant.

Els tancaments exteriors són, en part, amb paret d’obra arrebossada i pintada, concretament la que dóna a la via del tren, mentre que la resta són de vidre i fusta tractada, pintada de color verd, per facilitar la visió cap al mar.

S’han substituït les plaques de fibrociment de la coberta preexistent per un panell tipus sandwich amb llana de roca, acabat de la cara interior amb un encadellat de pi i lames de resines epoxy amb virutes de fusta a la cara exterior. El paviment és de ciment.

L’accés es produeix per la cantonada nord-oest, des de la passera de garbí que ocupa l’espai de l’antiga rampa, i serveix, també, per facilitar la visió de les instal·lacions de l’interior quan l’edifici està tancat.

Documentació planimètrica de la caseta del motor

Fitxa tècnica dels motors

A la caseta hi ha dos motors:

  • Un motor elèctric AEG, de corrent alterna trifàsica de 400V 50Hz.
  • Un motor semi dièsel auxiliar, de la marca FERM construït a Barcelona, per si fallés el motor elèctric o s’hagués interromput el subministrament.

Aquests dos motors estan connectats a un cilindre on s’enrotlla el cable d’acer i un ganxo que permet subjectar la corda a la palometa del “rumb”. El rumb és el forat en el casc de la barca on es posa el ferro o palometa a la popa per poder-hi enganxar el cable. Per la proa, el cable s’adapta a una gassa o argolla situada a la roda de proa.

La Màquina disposava de dos cables, un per cada costat de la caseta, ja que en aquella època hi havia una seixantena de barques a la platja, i s’havia de poder treure per les dues bandes.

Dossier fotogràfic

Més…

 

Autors: Teresa Casadevall, Ferran Armengol i Jordi Armengol.