Bateig de la Madrona a Pineda de Mar

Amics i amigues, gent de mar totes i tots. Ens hem reunit, aplegats per la Madrona, per batejar-la d'una vegada perquè si ens descuidem aviat haurem d'extremunciar-la.
Oh! Neptú, déu dels mars.
Oh! Posidó, déu dels oceans
Beneïu els qui han restaurat aquesta obra, i protegiu els qui en farem ús.
Protegiu la Madrona de tots els vents perillosos i domineu amb la vostra força invencible els temporals.

Que, tots els qui naveguem, experimentem la vostra protecció. Aconseguim el que desitgem. I arribem a avarar-la amb salut i goig.
Que els déus guiïn les nostres rutes perquè fem el viatge en Pau.
Que Sant Pere i la Mare de Déu del Carme ens protegeixin.
Sant Josep Patriarca, ora pro nobis.
Sant Esteve, el primer màrtir, ora pro nobis.
Sant Lluís de França, ora pro nobis.
Sant Oleguer Bisbe de Barcelona, ora pro nobis.
Sant Ramon Nonat, ora pro nobis.
Sant Diego de Cádiz, ora pro nobis.

VISCA LA MADRONA!!

LA CANÇÓ DE LA MADRONA!!

Per les costes del Maresme,
per les ones de la mar,
la Madrona, barca nostra,
va cercant la llibertat.

Amb la vela ben estesa,
quan només se sent el vent
i la mar besa la quilla,
vull fer etern aquest moment.

Si navego que és de dia,
el sol fa un camí tot d'or
vaig allà a la llunyania,
l'infinit és al meu cor.

Amb el vent i les onades,
amb corrents i salabror,
la Madrona, barca nostra,
ens desperta la il·lusió.

Lletra: Nuri Estany
Música: els vaixells de Stienkarrasi.

Fotos de: Teresa C., Josep M., Toni C., Eliseu C. i Pedro S.

Empopada a la tornada de Pineda de A tot drap a Vimeo.

Cerimònia del bateig.

Què representa el bateig d'una embarcació?

(Transcripció, amb permís dels autors, del text del llibre-guia elaborat pel bateig de la Madrona)

Des de sempre, l'home ha volgut ritualitzar els moments més important, a causa de la por a allò desconegut, per conjurar els perills i donar-li un cert ordre col·lectiu.

Avui dia també encara es fa una cerimònia en avarar una embarcació per primera vegada.

Els homes de mar tenien la consideració que l'embarcació era una extensió de la seva llar i calia protegir-la perquè pogués vèncer tots els mals i perills, i també per protegir els seus ocupants i la càrrega que transportaven o l'aprofitament de la pesca; era com una assegurança de les que es fan avui dia, però amb els déus.

Les invocacions i salutacions abans d'emprendre un viatge són normals. Especialment s'invoca a diversos sants, encara que al segle XV va aparèixer la devoció mariana.

Els gremis i les confraries de pescadors, a partir del segle XVII, es posen majoritàriament sota la protecció de Sant Pere i Sant Elm i tenen una motivació social de beneficència i a la vegada econòmica.

Sembla que antigament per tal d'assegurar la supervivència de la barca en el moment d'avarar-la, s'havia de fer un sacrifici de sang: s'utilitzava un esclau, un presoner o un condemnat a mort.

Quan els rituals van ser una mica més civilitzats, tenia especial importància celebrar-los en el dia i moment oportú i calia aprendre'ls bé, a més, fer-los amb certes condicions, sinó, hi havia el perill que es tornessin en contra. Pels pescadors era important fer-los en determinades dates, com ara Sant Pere pescador i Sant Joan.

Elements emprats en la celebració del bateig de barques.

Cap de mort: antigament es posava el cap o la pell d'un xai sacrificat per demostrar el sacrifici als déus.

La Sal: es creia que la sal allunyava els mals esperits, era costum en els habitatges nous o en les embarcacions deixar caure una mica de sal a cada racó; la mateixa finalitat que té l'aigua beneïda.

La moneda i el pa, com a senyal de sacrifici: antigament, en l'embarcació era costum posar dins del forat del paramitjal una moneda o un rosegó de pa, com per demanar la redempció de la víctima sacrificada en altres temps. La moneda es ficava dins o es clavava a l'arbre mestre, per pagar-se l'últim viatge, en cas de naufragi. Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el sacrifici va ser substituït pel pa, el vi i la protecció d'una petita creu, en la representació de la carn i la sang, i per això s'acostuma a rompre o estavellar contra el buc de l'embarcació una ampolla de vi o cava.

disseny-web.net