El llegat de tots

A la revista PRESÈNCIA del 20 al 26 de gener del 2012 (VEURE WEB PRESENCIA) trobem un article sobre el patrimoni cultural català en el que descriu la tasca de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (inaugurat el 2006 i plenament operatiu des del 2007).

A més dels treballs arqueològics una part important d'aquest insititut es fa Mirant al mar.

Aquí ens parla d'un dels projectes de recerca destacats de l’ICRPC: Pescum

acrònim –ben trobat donat el tema– de Patrimoni Etnològic, Societat i Cultura Marítima.

Eliseu Carbonell explica com en moltes poblacions apareixen tota mena d'iniciatives vinculades a la vida al mar per recuperar tradicions festes, gastronomia, embarcacions, edificis, o sabers populars.

A l'article una gran foto del Sant Pau ilustra aquestes idees.

Foto: Eliseu Carbonell

Nadala A Tot Drap

Homenatge a les víctimes vilassarenques del temporal del 1911

De les víctimes del temporal de 1911 (veure commemoració a Sant Pol) nou eren de Vilassar de Mar. Per commemorar el centenari dels fets, l'Ajuntament, amb la col·laboració de Bricbarca i altres entitats i persones del poble, va organitzar el diumenge 27 de novembre un acte públic a la platja, al costat de l'espigó de Garbí, a les 5 de la tarda.

En primer lloc es van explicar les conseqüències que la tempesta va suposar per Vilassar de Mar, després l'embarcació La Pinta va portar la flama amb la que es van encendre les torxes en memòria de les víctimes vilassarenques del temporal: Joan Ferrer Ramon, Jaume Llorca Cortès, Melcior Martí Martorell, Salvador Martí Martorell, Jeroni Carrau Bernet, Pau Vila Abril, Miquel Flamerich Carbonell, Francesc Garcia Verdaguer, Salvador Carles Baixés i Jaume Lloret Sevilla, que va sobreviure a la tempesta però que un temps després va morir per les ferides d’aquell dia.

Mossèn Alfons Vila, vicari de la parròquia de Sant Joan va oficiar un respons i seguidament, es van encendre les torxes a la platja, per descendents de les víctimes.

L'acte va finalitzar amb una ofrena a les ànimes dels difunts, 'el pa dels ofegats', una antiga tradició mediterrània d'arrels paganes que es remunta al segle XVI. Segons aquesta tradició quan moria una persona ofegada i no es recuperava el cos, l'endemà al vespre la família anava fins al regaló de la platja i llençava al mar una llesca de pa amb una espelma encesa. L'ofrena representa el bon destí que la família li desitja al seu difunt (la llum és la vida eterna i el pa el tribut que es paga al mar per tots els béns rebuts). Aquesta tradició ha estat recuperada per l'entitat Bricbarca-Centre d'Estudis Nàutics, dels vells pescadors de la zona d'Alacant que de ben petits van venir a viure a Vilassar de Mar amb els seus pares per dedicar-se a la pesca de l'almadrava. L'ofrena es va fer des de l'embarcació La Pinta.

Entitats participants: Ajuntament de Vilassar, Bricbarca, parròquia de Sant Joan, Pescadors de l'Espigó de Garbí, La Tropa Teatre, Pubillatge de Vilassar de Mar i els Voluntaris Nou Vent.

Després, convidats pels amics de Bricbarca, va continuar la conversa amb l'acompanyament de pa de pessic amb xocolata.

Font d'informació: web municipal de Vilassar de Mar

Assemblea de la Federació del Patrimoni al Saló Nàutic 2011

Aquest cap de setmana A Tot Drap va participar a l'assemblea de la federació de defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, que va tenir lloc al Saló Nàutic a Barcelona.

Ja es pot encarregar el calendari de 2012 amb les trobades de vela llatina i unes fotos precioses. Si estàs interessat ens envies un email.

També es va continuar parlant de la trobada de Douarnenez de juliol 2012 en la que Catalunya es la convidada d'aquest any i en la que la federació vol tenir una important participació amb patins de vela i barques de vela llatina.

Assemblea de la Federació

 

Classes pràctiques per Vicente Garcia Delgado

Vela llatina al Maresme

A la trobada de Vilassar es va tenir la idea de cooperació de les entitats de vela llatina del Maresme. Aquest dissabte acollits pels amics del Mamelló de Pineda es va fer una primera reunió entre les tres associacions: Mamelló, Bricbarca A tot drap. També es va contactar amb en Joan Sol, de Premià, que no va poder assistir.

En primer lloc es va fer una pas de diapositives i pel·lícules amb activitats de vela llatina dels últims anys.

Després es va passar a compartir propostes:

La unió de les entitats podria fer possible la compra d'un remolc per traslladar embarcacions a les trobades properes. S'ha d'estudiar els següents punts:

  • El preu (segona mà, estimat de 1500 a 2000 eur.)
  • Límits de pes per el permís de conducció B.
  • Per guardar-lo es podria fer servir la masia de Bricbarca.
  • Responsabilitat en el manteniment.

Comunicar i compartir activitats, com xerrades, exposicions. Es posa d'exemple la commemoració i exposició sobre el temporal de 1911 a Vilassar l'últim diumenge de novembre.

Navegades conjuntes del Maresme:

  • Es proposa fer una navegada el mes d'abril, que es comunicarà a la Federació per que consti al calendari de trobades de 2012.
  • Elaborar un calendari de navegades periòdiques en els diferents punts associatius. Per exemple cada mes o trimestre en una població en concret (Pineda, Sant Pol-Arenys o Vilassar). La primera es podria fer quan el San Ramon torni a navegar.
  • Elaborar un calendari conjunt d'activitats a l'estiu.
  • Anomenar a un representant de cada associació per coordinar aquestes activitats (Oleguer, Josep i Agustí).

Representació conjunta davant la federació de patrimoni marítim i fluvial i altres organismes.

Estudiar fórmules de finançament de les entitats.

Fer un catàleg d'embarcacions tradicionals del Maresme:

  • Masnou (1).
  • Vilassar platja (2).
  • Premià (3).
  • Mataró (5).
  • Sant Pol (6).
  • Pineda (2).
  • Total 19 barques (número aproximat).

Trobada de l'Escala 2011

La gent de “A Tot Drap”, a bord del Sant Pau, va participar a la trobada de l'Escala d'enguany.

Amb una animada participació de vint-i-una embarcacions, vam sortir amb un vent N-NE que prometia i que va acompanyar inicialment la navegada. Però l'alegria no va durar ni mitja hora. Es va anar calmant, fins al punt d'haver de treure els rems per passar l'estona. Les tripulacions, en demanda de la primera boia, van començar a bogar fins que varem anar veient com s'acostava una garbinada, que semblava un pel excessiva. Quan va entrar, de cop, ens va faltar temps per a arriar la vela, i fer proa cap a port.

L'àpat ja va ser una altre història. Els de l'Escala no van fallar ni a l'hora d'esmorzar, ni de dinar, com de costum. Una paella de fideus gegant per a més de dues-centes persones, ens va permetre acabar la diada amb un molt bon sabor de boca.

 

Foto:Vicente García Delgado

Foto: Toni Clapés

Foto: Vicente García Delgado

Foto: Teresa Casadevall

Foto: Josep Montmany

 

El Bot Salvavides de Calafell al FIRAMAR 2011

Al Firamar d'aquest any (dies 20 i 21 d'agost), de la ma de “A Tot Drap”, hem rebut la visita del Bot Salvavides de Calafell.

Aquest fet posa de manifest com la col·laboració entre entitats que treballen en el manteniment del patrimoni marítim fa possible superar totes les dificultats que aquest fet inicialment tenia i ha tingut. El viatge per terra i mar tan del bot com de la seva tripulació va culminar en un matí en el que centenars de persones es van apropar a les barques tradicionals del nostre país. La diada de convivència entre entitats i pobles va deixar palès com el patrimoni, a més de les barques i tradicions, també està constituït per les persones que posen tota la seva il·lusió en el seu manteniment.

Gràcies Bot Salvavides de Calafell, a l'any vinent el Sant Pau està compromès en tornar-vos la visita.

Crònica en imatges

Dissabte, 21 d'agost

El Bot arriba a Arenys de Mar

Remolc cap a Sant Pol

El Bot a Sant Pol

Cau la tarda

Diumenge, 22 d'agost

Els amics de Pineda i Vilassar

La tripulació del Bot

Avarada

Les voltes

Homenatge als pescadors de Sant Pol

Comiat. Tornada cap Arenys

Fotos: Josep M., Joan T., Teresa C. i Pedro S.

 

Reportatge de'n JORDI TARGA (Calafell) a flickr

 

Vídeo de Teresa

Bot salvavides Calafell -firamar 2011 Sant Pol de Mar- from A tot drap on Vimeo.


VEURE MÉS FOTOS A PICASA

 

El bot salvavides de Calafell.

La història del Bot Salvavides començà a mitjans de 1905, quan es van posar les bases per la constitució de la primera Junta per fundar una estació de Salvament a la platja de Calafell. Era una necessitat imprescindible per tal d’intentar garantir d’alguna manera el salvament dels seus pescadors, dels seus fills i de la seva gent. Rar era l’any que no s’havia de plorar en alguna casa de la platja, o d’alguna població propera, la desaparició d’un ésser estimat davant d’un temporal, i tot per la manca d’una embarcació apropiada per a poder sortir a socorre les barques en perill. No obstant l’interès demostrat, no es va fer realitat poder disposar del Bot Salvavides fins el 1.920. Ben aviat el Bot Salvavides va haver de sortir a demostrar la seva eficàcia, ja que el 13 de gener del 1921, amb Josep Gatell com a patró i 12 mariners, va sortir a donar auxili a una barca de pesca que segons sembla estava en perill d'enfonsar-se, i va poder salvar tots els que anaven a bord. Son moltes les sortides enregistrades a llarg de la seva història de salvament amb èxit la major part de les vegades. La darrera sortida del Bot que es recorda es va produir el 20 de juny del 1954. Va servir per avisar totes les barques de pesca del perill a l'hora d'embarrancar a la platja, aprofitant l'ocasió per anar a buscar el Jaume de ca la Secundina, aleshores un nen de 12 anys que s'havia embarcat amb el seu pare aquell matí. Es temia especialment per la seva vida davant del mal temps que s'havia girat. L'aparició del turisme i el declivi de l'activitat pesquera van suposar el del bot.

En data incerta el Bot es va traslladar al costat de garbí del Pòsit de pescadors. Allí va començar el total abandonament per part dels que n'havien de tenir cura. Alguna taula ja s'obria, faltava la pintura. Es ressecava al sol, fins que va arribar l'any 1975 que, previ acord entre l'Ajuntament i la Confraria, el Bot Salvavides va sortir de Calafell per exposar-lo en el futur Museu Etnològic del Mar que mai es va construir. Aquest fet va portar com a consequ?ència, novament, l'abandonament de l'embarcació fins a sofrir les terribles ferides del foc i l'espoliació de totes les parts metàl·liques. A partir del seu abandonament i amb el crit inicial d'un grup de persones de l'ARC de Calafell, el Bot es donava a conèixer, pel Nadal del 1984. Van ser els que van desvetllar la consciència de la gent que estimava el Bot Salvavides, començant tot seguit una lluita, en la qual van participar desinteressadament moltes persones, per tal d'aconseguir el retorn del nostre símbol d'identitat, que finalment va arribar l'1 de juliol del 1989. El bot És una embarcació d'unes característiques molt singulars. Va ser construït, a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d'embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia ni té un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l'encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot, en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original. És certament tot un espectacle. Té 10 metres i 15 centímetres d'eslora, 2 metres i mig de mànega i un metre de puntal. Porta cinc rems per costat. Sempre amb el patró dret a popa que serva ajudant de "bordins" que surten de la creuera del timó. El Bot està proveït d'escues per poder avarar i treure. Actualment, des de la recuperació, les taules corren paral·leles a la quilla, a diferència de l'original en què hi havia doble casc amb folre. Tot el casc està perfectament calafatejat i clavat. Els castells de proa i popa són compartiments estancs. Els contrapesos són de plom i consisteixen en dues tires que, adossades a cada costat, corren al llarg de la quilla, subjectes a trams, de grossos perns. A més cal recordar l'enginyós sistema de desguàs de l'aigua que s'embarca cada vegada que el Bot dóna la volta i que consta de sis vàlvules de pou que van des de la coberta travessant el casc mitjançant un tub hermètic, que li permeten remuntar-se sobre la mar, en escórrer-se el líquid element amb tanta celeritat. El Bot Salvavides també està preparat per navegar a la vela com havia fet en el dia de la seva inauguració (aparell de navegació llatina de vela baixa). La tripulació. Des dels seus inicis hi ha famílies de Calafell que han mantingut una estreta vinculació amb la institució del Bot Salvavides fins a trobar-ne alguna que ja és quarta generació. Cal fer una distinció molt clara entre les successives antigues tripulacions i l’actual. Hem de comprendre que davant d’un temporal, la majoria de pescadors eren a la mar, per tan, la tripulació s’havia de nodrir dels pescadors o menestrals que havien quedat a la platja i moltes vegades, els avis, els nens i les dones havien d’ajudar a avarar el Bot Salvavides. Ara en canvi, la tripulació està formada per les persones que voluntàriament en volen formar part, sense cap tipus de condicionament especial.

Text basat en:

• Web Del Bot Salvavides: http://www.calafellonline.com/usuarios/botsalvavides.org/inici/?lang=ca

• Blog El racó del cuscús http://elracodelcuscus.blogspot.com/2010/07/el-bot-salvavides-de-calafel...

Navegar en el CYRANO

El dissabte 23 i el diumenge 24 de juliol els amics de A Tot Drap hem embarcat en el Cyrano que es trobava durant tota la setmana amarrat al port d'Arenys.

Ha estat una experiència plena d'emocions com es el navegar com feien els grans velers fins al primer terç de segle XX. Maniobres a vela executades amb precisió que van permetre apagar motor abans de sortir de port i quasi fins amarrar a la tornada. Tan les virades per avant com les virades en rodó es produïen amb una facilitat que ens van fer pensar que eren la cosa mes senzilla del mon.

El millor de tot el bon tracte que ens va donar la tripulació en tot moment i l'ambient de mar i cordialitat.

Gràcies Cyrano, fins aviat!!!

Si voleu saber més sobre el Cyrano podeu visitar la WEB CYRANO , EL NUDO MARINERO o veure el reportatge a INFORMATIVOS.NET

Informació i reserves al telèfon: 671 21 25 21

Fotos de Josep M., Anna C., Joan T., Xavi S. i Pedro S.

A Tot Drap navega en el Cyrano. Jul 2011 from A tot drap on Vimeo.

 Per veure el vídeo al bloc de les Pejades de la Marta

Els calafatadors del Sant Pau

Calafat: Eina de tall ample, en forma d'escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l'embarcació.

Continuen les feines a la coberta del Sant Pau: un cop aplicades tres capes d'oli a la fusta ara toca renovar el sikaflex de les juntes per les que entra aigua cada cop que plou.

Bateig de la Madrona a Pineda de Mar

Amics i amigues, gent de mar totes i tots. Ens hem reunit, aplegats per la Madrona, per batejar-la d'una vegada perquè si ens descuidem aviat haurem d'extremunciar-la.
Oh! Neptú, déu dels mars.
Oh! Posidó, déu dels oceans
Beneïu els qui han restaurat aquesta obra, i protegiu els qui en farem ús.
Protegiu la Madrona de tots els vents perillosos i domineu amb la vostra força invencible els temporals.

Que, tots els qui naveguem, experimentem la vostra protecció. Aconseguim el que desitgem. I arribem a avarar-la amb salut i goig.
Que els déus guiïn les nostres rutes perquè fem el viatge en Pau.
Que Sant Pere i la Mare de Déu del Carme ens protegeixin.
Sant Josep Patriarca, ora pro nobis.
Sant Esteve, el primer màrtir, ora pro nobis.
Sant Lluís de França, ora pro nobis.
Sant Oleguer Bisbe de Barcelona, ora pro nobis.
Sant Ramon Nonat, ora pro nobis.
Sant Diego de Cádiz, ora pro nobis.

VISCA LA MADRONA!!

LA CANÇÓ DE LA MADRONA!!

Per les costes del Maresme,
per les ones de la mar,
la Madrona, barca nostra,
va cercant la llibertat.

Amb la vela ben estesa,
quan només se sent el vent
i la mar besa la quilla,
vull fer etern aquest moment.

Si navego que és de dia,
el sol fa un camí tot d'or
vaig allà a la llunyania,
l'infinit és al meu cor.

Amb el vent i les onades,
amb corrents i salabror,
la Madrona, barca nostra,
ens desperta la il·lusió.

Lletra: Nuri Estany
Música: els vaixells de Stienkarrasi.

Fotos de: Teresa C., Josep M., Toni C., Eliseu C. i Pedro S.

Empopada a la tornada de Pineda de A tot drap a Vimeo.

Cerimònia del bateig.

Què representa el bateig d'una embarcació?

(Transcripció, amb permís dels autors, del text del llibre-guia elaborat pel bateig de la Madrona)

Des de sempre, l'home ha volgut ritualitzar els moments més important, a causa de la por a allò desconegut, per conjurar els perills i donar-li un cert ordre col·lectiu.

Avui dia també encara es fa una cerimònia en avarar una embarcació per primera vegada.

Els homes de mar tenien la consideració que l'embarcació era una extensió de la seva llar i calia protegir-la perquè pogués vèncer tots els mals i perills, i també per protegir els seus ocupants i la càrrega que transportaven o l'aprofitament de la pesca; era com una assegurança de les que es fan avui dia, però amb els déus.

Les invocacions i salutacions abans d'emprendre un viatge són normals. Especialment s'invoca a diversos sants, encara que al segle XV va aparèixer la devoció mariana.

Els gremis i les confraries de pescadors, a partir del segle XVII, es posen majoritàriament sota la protecció de Sant Pere i Sant Elm i tenen una motivació social de beneficència i a la vegada econòmica.

Sembla que antigament per tal d'assegurar la supervivència de la barca en el moment d'avarar-la, s'havia de fer un sacrifici de sang: s'utilitzava un esclau, un presoner o un condemnat a mort.

Quan els rituals van ser una mica més civilitzats, tenia especial importància celebrar-los en el dia i moment oportú i calia aprendre'ls bé, a més, fer-los amb certes condicions, sinó, hi havia el perill que es tornessin en contra. Pels pescadors era important fer-los en determinades dates, com ara Sant Pere pescador i Sant Joan.

Elements emprats en la celebració del bateig de barques.

Cap de mort: antigament es posava el cap o la pell d'un xai sacrificat per demostrar el sacrifici als déus.

La Sal: es creia que la sal allunyava els mals esperits, era costum en els habitatges nous o en les embarcacions deixar caure una mica de sal a cada racó; la mateixa finalitat que té l'aigua beneïda.

La moneda i el pa, com a senyal de sacrifici: antigament, en l'embarcació era costum posar dins del forat del paramitjal una moneda o un rosegó de pa, com per demanar la redempció de la víctima sacrificada en altres temps. La moneda es ficava dins o es clavava a l'arbre mestre, per pagar-se l'últim viatge, en cas de naufragi. Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el sacrifici va ser substituït pel pa, el vi i la protecció d'una petita creu, en la representació de la carn i la sang, i per això s'acostuma a rompre o estavellar contra el buc de l'embarcació una ampolla de vi o cava.

Contingut sindicat

disseny-web.net