El senyor Joan presideix la hissada de la nova pollacra del Sant Pau

El senyor "Joan", propietari i consignatari de la naviera “J.Aragonès i C.i.a.”, ha retornat per unes setmanes des de Càrdenas (Cuba) per veure els seus "nanos" i de pas supervisar com va la construcció de la seva última goleta "El Nano Gros"; ha visitat els seus amics del Sant Pau que son tant pobres, o més que quan ell va marxar.

Foto: Josep Montmany

Després dels preparatius de fa dues setmanes el Sant Pau ha navegat amb la seva nova pollacra. Tot i el poc vent que feia la nova vela es va inflar i ens va fer sentir el nou impuls i el millor govern.

Foto: Joan Tallada

Foto: Joan Tallada

Foto: Anna Cosialls

Foto: Anna Cosialls

Del color del vi negre, la nova imatge del Sant Pau navegarà estimant i reivindicant la nostra marina tradicional.

La confraria de pescadors de Sant Pol rep la visita de la nova Directora Genera de Pesca

Avui al matí ha visitat la màquina la Senyora Mª Mercè Santmartí, la nova Directora General de Pesca. Ha quedat molt impressionada per la feina de restauració. També se l´hi ha ensenyat el tenyidor i ens ha animat a tirar el projecte endavant. Ens va demanar un esborrany per estudiar possibles mecanismes de col·laboració (temps al temps).

El vídeo de La Barca Nova

El passat diumenge 6 de febrer, al centre cultural, es va presentar el vídeo amb tota la història de l'obra de'n Ignasi Iglesias a Sant Pol l'estiu 2010.

Varem gaudir dels assajos, preparatius, la platja,... i per fi l'obra. Una gran feina de Vicky Teixidó que amablement ens va cedir les imatges per gaudir-ne a la nostra web.

Per alguns problemes tècnics us posem una primera versió que intentarem completar més endavant.


La barca nova from A tot drap on Vimeo.

La barca nova, obra de teatre de'n Ignasi Iglesias.
Representació a Sant Pol de Mar, estiu de 2010

El 31 de gener sonaren les campanes i els corns a Sant Pol

La pluja i el vent no han faltat a la cita amb el temporal de 1911. La silueta a la paret de l'ermita de Sant Pau atormentada pel so dels corns dels pescadors fa sonar les campanes i tot el poble s'aboca a la platja a tirar del Cap de Sant Pere. Honor al poble de Sant Pol de Mar!. (Toni)

Un acte senzill, simbòlic però emotiu, i per ser una colla d'afeccionats de l'espectacle, el resultat més que satisfactori. Després de 50 anys o més, han tornat a sonar des del campanar de l'església el toc de sant Pere , i la campana de Sant Pau. El poble ha baixat a la platja i s' han sentit els corns en una nit freda i plujosa. Tot plegat un bon memorial dels 100 anys d'aquella nit tràgica del 31 de gener de 1911. (Ferran)

L'Eliseu Carbonell a la caseta del motor va reviure els efectes d'aquell devastador temporal que afectà la costa catalana i agafà els pescadors per sorpresa, causant la mort d'un centenar d'homes i la pèrdua de nombroses embarcacions. Si bé els accidents causats per temporals eren habituals en temps de la navegació a vela, aquell temporal va ser especialment mortífer perquè va ser totalment inesperat. El Maresme fou una de les zones més afectades degut en part a que el port de Barcelona estava en obres d'ampliació, fent impossible l'entrada amb vents forts del nord o de l'est. Els serveis de salvament estaven escassament organitzats, i malgrat l'heroisme d'una dotzena de mariners de la Barceloneta, no es va poder fer gaire res per rescatar les barques que havien anat a buscar refugi a Barcelona, morint molts pescadors ofegats davant les costes del Garraf. També els obrers de Can Tunis es van jugar la vida per rescatar els pescadors que van poder. A Sant Pol, segons el diari "La Costa de Llevant", bona part de la població va acudir al toc d'alarma de les campanes i van aconseguir salvar una cinquantena d'embarcacions de Sant Pol, Calella i Pineda.

Finalment ens va transmetre la reflexió de que aquells pescadors vivien a la natura i això comportava molts riscos que a l'actualitat hem aconseguit dominar. Per contra aquest domini i explotació de la natura ens exposa als riscos del canvi climàtic...

Veure àlbum a PICASSA

- Acte a Caldetes -

Per llegir i escoltar més

Taula rodona a 360 radio

L'Hospitalet de Llobregat

Cambrils, recordant el 1911 (Diari Avui)

Cambrils diari digital (1)

Cambrils diari digital (2)

Ara fa cent anys del temporal de 1911

El temporal del 31 de gener o el temporal de les desgràcies no ha estat l'única gran desgràcia marinera, cada població té el seu “any dels negats”, però si la més important en número de morts a tot el litoral català.

A l'extraordinari text “Historietes Santpolenques” de Jaume Rodríguez Suriñach trobem una crònica de com es van viure aquestes dures jornades a Sant Pol, de la que hem recollit alguns paràgrafs:

“Eren les primeres hores del dimarts 31 de gener de 1911 dintre una nit de calma sangrenta, la mar plana com un plat, el cel tot estrellat, sense un núvol, sense res, ni cap senyal que indiqués un canvi dintre aquella dolçaina.

La calma regnant d'aquella dolça nit començà a prendre activitat quan les barques, una darrera l'altra, els palers els donaven la sortida, posant un pal sota les escoes de la proa i les quilles de les embarcacions del bou anaven rompent les pacífiques aigües marines enmig d'un brollador d'esquitxos. Una vegada les barques a l'aigua hissaven la vela per aprofitar el suau oratge canalitzat pel torrent de More i el de la Cabra, però els remitgers armaven els rems per ajudar aquell petit baf terral...

Devien ser pels voltants de les 9 quan darrera la serra tot dret tramuntana es formava una nuvolada grossa i negra que s'anava estenent per tot el llevant amb una espessa murada d'aspecte amenaçador...

Tots els sardinalers de Pineda, Calella i Sant Pol, des dels primers moments, lleven les peses i fugen de la tempesta davant els primers símptomes, fent vela pel petit i proa a Sant Pol, que és la platja de salvació i també la més segura; aixi ho comprenen les nombroses barques escampades per aquelles aigües.

Tant com s'anava aixecant el dia, la forta marejada passava a grossa, fent acte de presència plenes encrespades que un vent huracanat fuetejava aixecant berberolades de blanca escuma, mentre a terra s'anava enfosquint davant l'espessor de la pluja... Són moments suprems de la vida, que el qui no creu en Déu se'n fabrica un per poder resar.

Encara les barques sardinaleres dels tres pobles no havien arribat pel través de la Musclera que les campanes ja erer donades al vol al toc de cumani, cridant el poble per temporal. Com si un ressort misteriós mobilitzés tots els santpolencs a la vegada, tot eren corregudes en direcció a la platja enmig d'una gran tempesta d'aigua, fred i vent.

Els palers i els bous ja estaven a punt, el poble agafat al cap de Sant Pere i també el llibant dels proïs tots esperant el moment. Els sardinalers arriben davant de la platja de l'estació, donen fondo, arrien la vela i amb els rems no pare de bogar capejant el temporal proa als rompents davant unes plenes tan monstruoses que de vegades tenen els semblants d'arbolada, on les petites barques, com senzilles closques de nou, s'enlairen i baixen enmig d'aquelles ondulacions marines... La fúria del temporal no cedeix, però ara!, crida la gent, sembla que venen unes ones planejant sense rompents. Són moments decisius, els palers donen el crit ritual de Sia!, la primara barca pren moviment, els pescadors superen les seves quasi esgotades forces, s'aferren fort als rems, l'escalem de bruc resisteix aquell impuls humà; és la il·lusió salvadora de l'instint de supervivència. Una grossa plena de llarga xurria condueix suaument, fins que els palers, posant el palanqui per als bous i el ca de Sant Pere per al poble, al poc aquella gran força treu fora de perill aquella primera sardinalera... Quan encara faltava treure algunes barques sardinaleres, corre la veu que de la part de llevant es veuen venir unes parelles del bou... el poble, en un esforç suprem, mullats de dalt a baix i el vent fuetejant la pluja a la cara de tots ells, van traient a terra les embarcacions de sardinals que falten... A la platja de Moré des de les 12 del migdia, els moments més perillosos del devastador temporal fins a la vesprada foren salvades algunes barques forasteres i 60 pescadors locals que componien les tripulacions de les sis parelles del bou del nostre poble. Tots els pescadors que vingueren a refugiar-se a les nostres platges de Sant Pol foren salvats, igualment que les seves barques, solament s'hagué de lamentar la pèrdua d'una d'elles...”

La magnitud de la tragèdia en la donen el nombre total de morts que encara està per determinar amb exactitud. Segons la Vanguardia el recompte de víctimes va ser el següent: Barcelona 28, Badalona 11, Caldetes 8, Vilassar 8, Cambrils 20 i Tarragona 7. En total 83 morts.

El ressò a la premsa local va ser molt important durant les setmanes següents, un exemple va ser La Costa de Llevant, setmanari que es pot llegir a l'arxiu digitalitzat de la Diputació de Barcelona.

Tots aquests fets ens descriuen com era la vida dels pescadors quan encara no havien motors ni ports on resguardar-se del mal temps. La necessitat d'un port refugi a la nostra costa va anar prenent força fins que el port d'Arenys va ser una realitat al 1957. Els motors van canviar les tècniques de construcció vers uns vaixells més resistents i capaços de fugir i trobar refugi davant situacions de perill com aquest temporal.

A Sant Pol, com a altres pobles mariners de Catalunya, volem recordar aquest centenari amb un homenatge al valor i l'esforç dels nostres pescadors i del nostre poble que, actuant amb una sola veu, va aconseguir salvar a totes les persones i barques que en aquella terrible jornada van trobar la salvació a les nostres platges.

A la tarde-vespre del proper 31 de gener, recuperarem el toc de campana del temporal i a la platja de les barques farem un senzill acte commemoratiu al que us animem a participar.

Fonts de dades:

  1. Logotip: Museu Història Cambrils
  2. Historitees Santpolenques” de Jaume Rodríguez Suriñach, pp 133-152.
  3. Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima. Nov 2010. Núm. 8:48-50.
  4. La costa de Llevant, Any XVIII, nums. 6 a 13 (febrer a març de 1911)

El temporal en altres webs i blogs:

BLOG ESCENAVEGANT

BLOG EL MAR ES EL CAMÍ

AVUI

CAMBRILS

El Sant Pau i el San Ramón a la Barcelona world race 2010-11

La Barcelona World Race és la primera i única regata a vela al voltant del món a dos (dos tripulants per vaixell). És una regata sense escales en què l'ajuda externa es permet encara que sotmesa a unes normes (penalitzacions).

La Barcelona World Race 2010/11 és la segona edició de la regata. La primera es va celebrar l'any 2007/08. La tercera edició se celebrarà l'any 2014. La regata està inscrita en el calendari de la IMOCA amb coeficient 8 i està organitzada per la Fundació Navegació Oceànica Barcelona.

El recorregut és de Barcelona a Barcelona pels tres caps - Bona Esperança, Leeuwin, Forns - i l'estret de Cook, deixant l'Antàrtida per estribord.

La longitud aproximada del recorregut és de 25.000 milles nàutiques (46.300 km) sobre la ortodròmica, la ruta més curta sobre la superfície de la Terra.

El Sant Pau i el San Ramón varen acudir a la sortida el passat dia 31 de desembre

L'almadrava, un art de pesca llegendari.

Aquest passat dijous vàrem gaudir d'una conferència interessantíssima a càrrec del nostre amic Agustí Martin i Mallofré.

En la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, un nou equipament de gran dinamisme, ens va explicar com els fenicis implantaren les almadraves i els romans van continuar amb aquestes tècniques inventant la famosa salsa garum, feta de vísceres fermentades de peix (amb un important efecte afrodisíac).

A diferència de les almadraves “de dret” que capturen les tonyines, més grosses i carregades d'ous, al entrar al Mediterrani, a Catalunya hi havia unes poques almadraves “de retorn”, “de tornada” o “de revés” que capturaven les tonyines més magres que completaven el viatge després de desovar.

Varem sentir parlar de la tonyina vermella, de com era l'almadrava de Vilassar, com s'organitzava o d'aquelles famílies que van venir de la costa alacantina. Del capità (arraez) o patró, del secretari, com es muntava pel març i es recollia al novembre i de com el peix sortia en tren cap a Barcelona.

Finalment la reflexió de la sobre-explotació del mar amb arts de pesca més destructius que han fet que en els últims deu-quinze anys ha quedat només una desena part de la tonyina que es la espècie que ha patit una major disminució.

El que vulgui saber més ho pot fer llegint l'últim número de la revista Singladures editada per l'Ajuntament de Vilassar de Mar.

Nota: en tenim alguns exemplars els que varem assistir

Bon Nadal 2010 i Feliç 2011

 

Nous rems pel Sant Pau

Des d'avui el Sant Pau té nous rems gràcies al Museu Marítim de Barcelona, el mestre d'aixa els ha fet en el taller del MMB.

El nostre agraïment especial al seu director Roger Marcet.

A la foto el taller del mestre d'aixa del M.M.B.

Els rems al Sant Pau

Les veles de Stintino

Fa 28 anys es va celebrar a Stintino la primera regata de vela llatina de Sardenya.
Avui, el Circuit Mediterrani de Vela Llatina, pioner a Itàlia als anys 80 en el moviment de recuperació de les embarcacions tradicionals de pesca, s'ha convertit en tot un clàssic per als amants d'aquest tipus de navegació tradicional que, any rere any, s'apleguen al nord de l'illa. Fa 28 anys es va celebrar a Stintino la primera regata de vela llatina de Sardenya. Avui, el Circuit Mediterrani de Vela Llatina, pioner a Itàlia als anys 80 en el moviment de recuperació de les embarcacions tradicionals de pesca, s'ha convertit en tot un clàssic per als amants d'aquest tipus de navegació tradicional que, any rere any, s'apleguen al nord de l'illa.

Els Amics de la Mar de Menorca ens van recordar que aquest divendres passat podíem gaudir de la travessia que l'Emili Armengol i la seva tripulació a bord de la Sa Rata van fer des de Maó fins Stintino al programa de Thalassa. Pels que veu arribar tard aquí teniu el VIDEO



Contingut sindicat

disseny-web.net