Aquest passat dijous vàrem gaudir d’una conferència interessantíssima a càrrec del nostre amic Agustí Martin i Mallofré.

En la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, un nou equipament de gran dinamisme, ens va explicar com els fenicis implantaren les almadraves i els romans van continuar amb aquestes tècniques inventant la famosa salsa garum, feta de vísceres fermentades de peix (amb un important efecte afrodisíac).

A diferència de les almadraves “de dret” que capturen les tonyines, més grosses i carregades d’ous, al entrar al Mediterrani, a Catalunya hi havia unes poques almadraves “de retorn”, “de tornada” o “de revés” que capturaven les tonyines més magres que completaven el viatge després de desovar.

Varem sentir parlar de la tonyina vermella, de com era l’almadrava de Vilassar, com s’organitzava o d’aquelles famílies que van venir de la costa alacantina. Del capità (arraez) o patró, del secretari, com es muntava pel març i es recollia al novembre i de com el peix sortia en tren cap a Barcelona.

Finalment la reflexió de la sobre-explotació del mar amb arts de pesca més destructius que han fet que en els últims deu-quinze anys ha quedat només una desena part de la tonyina que es la espècie que ha patit una major disminució.

El que vulgui saber més ho pot fer llegint l’últim número de la revista Singladures editada per l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

Nota: en tenim alguns exemplars els que varem assistir