El darrer dia de l’any va sortir el Sant Pau, i com que la previsió era d’uns 20 nusos de vent, ja es va salpar amb un ris i floc.

Com ens expliquen en Francesc Oller i en Vicente Garcia-Delgado al seu famós i molt recomanable llibre Nuestra vela latina:

La vela llatina, com les altres, disposa de faixes de rissos per poder reduir drap i adaptar-se a les condicions de mar i de vent, i poder navegar de manera més còmoda i segura. Tant les veles d’estiu com les d’hivern (més petites) tenen rissos disposats de forma radial. El cas dels flocs és diferent, aquests no es rissen, sinó que es canvien per un altre de més petit.

En una llatina tradicional és absolutament necessari abatre l’antena per prendre rissos ja que estan molt a prop del gràtil, i es poden fer escurçant l’antena correctament (a la neta), o sense escurçar-la (a la bruta).

Normalment la vela llatina sol portar tres faixes de rissos, anomenats tercerol, d’enmig i menut. Pel dia que feia només va caler el tercerol. A la foto es pot veure com es comença a fer aquesta maniobra. També s’ha de moure el punt de creu, que és allà on la drissa aferra l’antena, ja que amb els rissos es desplaça el centre vèlic i la barca s’ha de tornar a equilibrar perquè no sigui ni massa ardent ni tingui massa tendència a caure.

En aquest dibuix dels companys de Bricbarca de Vilassar es veuen perfectament les Parts d’una Vela (apunts de Rafa Crespo):

 

Ehem… tornant a la navegada, pel que ens expliquen va ser molt bona, ben escorats, amb aigua als embons, fent 6-7 nusos… Podeu veure les fotos que van poder fer els tripulants, juntament amb algunes fitxes de navegació amb vent d’en Vicente Garcia-Delgado, en aquest àlbum:

https://photos.app.goo.gl/8yQ4fz3wGIW6bhuu2

Molt bona navegada per acabar l’any i que el 2018 ens en porti moltes més!

Molt bon any a tots i totes!!!