“La idea inicial era donar la volta al Mediterrani, evidentment va caure pel seu propi pes al cap de poc temps (duració del viatge, perill, països en guerra, pirates…), també em va passar pel cap donar la volta a la península ibèrica, però em feia bastant de respecte navegar a l’oceà Atlàntic, o sigui que també la vaig desestimar. També havia pensat en baixar fins l’estret de Gibraltar, creuar al Marroc i fer un tros de la costa del nord d’Àfrica, però finalment em va seduir més la idea de fer la costa nord del Mediterrani, direcció Croàcia, Grècia o fins i tot Turquia.

La darrera meta que m’he marcat ha estat arribar a Ítaca, o almenys anar en direcció a Ítaca.

Sóc conscient que durant el viatge els plans poden anar mutant, variant, i també sóc conscient que durant la travessa aniré veient com em respón el cos, les forces, la motivació, les ganes…

O sigui que quan la gent m’ha anat preguntant quant de temps seré fora, he repòs que no en tinc ni idea. Imagino que un mínim de 2 mesos, és a dir, que encara que el primer mes se’m faci difícil, crec que tinc empenta i il·lusió suficient com per seguir navegant almenys 2 mesos, i a partir d’aquí veuré com vaig de ganes i si em veig en cor de seguir endavant fins a Ítaca!”

Així ho explica el patinaire Ignasi Sagristà al blog que va fent durant el viatge que de moment l’ha portat fins a Venècia!

https://ignasisagrista.blogspot.com/

Molta sort Ignasi, i que “el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences”!