“Els paràsits: els noms curiosos que reben aquestes aus tenen l’origen en la seva forma d’alimentar-se, ja que persegueixen les altres aus fins que regurgiten l’aliment. Sovint s’ha confós el regurgitat amb defecacions, i d’aquí en ve el nom mariner de l’espècie, cagaire. Són ocells semblants a les gavines, però tenen un vol més potent que els facilita poder atacar altres aus marines. A més, tenen unes taques blanques a l’ala característiques i visibles des de grans distàncies.
El paràsit gros és el més corpulent i panxut. A més, es diferencia de les altres espècies pel color més marronós, que pot variar entre marró groguenc i argilós. Igualment les taques de les ales són molt cridaneres” (del llibre Les Aus de Mar Endins, de l’Albert Cama i en Martí Franch).
De la sortida ornitològica que vam fer amb el Sant Pau aquest dissabte 5 de febrer, publiquem en aquesta entrada a part, l’extraordinària seqüència de fotos d’en Carles Tobella on es veu perfectament el modus operandi del paràsit gros:
9 febrer, 2022 at 6:59 pm
Excepcional seqüència…
Gràcies Carles!!!