“Quel avenir pour la voile latine en Méditerranée Occidentale?”

Una vela triangular per poder navegar contra el vent. Com ens ha dit en Vicente Garcia Delgado, assistent entre d’altres a la Conversa que ha tingut lloc aquest matí a la Caseta del Motor, els antics àrabs -a qui fins fa poc s’havia atribuït l’origen de la Vela Llatina (VL)- deien que voler navegar contra el vent era de “bojos o de cristians”. Encara que no queda clar quins van ser els primers navegants amb vela llatina, la primera vela triangular que permetia cenyir i remuntar el vent, es daten els orígens al segle III AC, i tal com es va comentar també a la trobada de Saint-Hippolyte, es dedueix finalment que ve “de llevant”: grecs, romans, indis, o polinesis? Resta la incògnita. La seva perdurabilitat en el temps deguda a la facilitat de maniobra, si comparem amb les veles quadrades o rodones, n’ha fet una vela de múltiples utilitats: transport, guerra, exploració (per exemple, la caravel·la “La Niña”), pesca… fins que els guanys que reportaven aquests usos van caure en desús a favor del motor i del turisme. I a la costa mediterrània els vaixells de vela llatina van estar a punt de desaparèixer fins que persones sensibles van recuperar-los a la Catalunya Nord a finals de segle XX (“Atelier” de Paulilles), i posteriorment a la Catalunya Sud i costa llevantina. Per diverses sensibilitats, sigui per interès patrimonial i cultural, per la pròpia estètica de les barques, per motius lúdics o esportius, o inclús per ser una forma de convivència, tots els representants assistents a les Jornades de Saint-Hippolyte o avui a la Caseta, provinents d’àmbits diversos, des de navegants a mestres, historiadors, representants d’associacions o organismes oficials relacionats amb patrimoni, hem considerat la importància de preservar la continuïtat de la navegació i els vaixells amb vela llatina, en un moment en que la pràctica de la mateixa resta en mans de pocs, la majoria d’edat avançada.

Conscients d’aquest problema, i aprofitant que A Tot Drap ostenta actualment la presidència de la FCCPMiF, plantegem la possibilitat d’unir-nos a la iniciativa francesa de potenciar aquest patrimoni com un tot, Catalunya Nord i Catalunya Sud, compartir-ho amb altres regions i intercanviar coneixements, en base a un interès comú d’una navegació característica del Mediterrani com a espai geogràfic. Obrir la vela llatina a nous públics, principalment a joves i a gènere femení, o a sensibilitats diferents (esportives, artístiques, pedagògiques) hauria de ser un dels principals objectius. Per això es proposa definir estratègies comuns dirigides a oficialitzar l’aprenentatge de la navegació amb vela llatina, des de la creació de manuals pràctics a l’ús de barques monotips, i a aplicar-ho en diferents àmbits (escoles de vela, clubs nàutics, pràctiques escolars, centres de lleure…). També s’ha apuntat a la necessitat de que la vela llatina sigui reconeguda com una forma de transmissió de patrimoni material i immaterial, i cultural, per part dels organismes i institucions oficials.

 

Secció de la Caseta. Sant Pol de Mar, 6 de desembre de 2018.

Dibuix: Xàbec de finals s.XVIII, del Mediterrani, amb vela llatina, de 3 pals.